 |
 |
 |
|||||||||||
|
Els Hàbits i la imprecisió de l'Apreciació sensorial A través d'anys d'hàbits i de fer treballar la musculatura d'una forma per a la qual no està dissenyada, el sentit de propiocepció, que ens informa de la posició del nostre cos a través dels receptors situats a músculs, tendons i articulacions, ens deixa de proporcionar una informació acurada de l'autèntica posició d'aquest. F.M. Alexander es referia a aquest fet quan parlava de la 'imprecisió de l'apreciació sensorial'. Així pot passar que adoptem posicions que no ens van bé i que no ens n'adonem perquè el sentit de propiocepció ens envia informes de 'tot bé' quan en realitat no tot està bé. Un dels objectius de la Tècnica Alexander és recuperar, de forma conscient, mitjançant la prevenció de l’hàbit i una direcció raonada i conscient, una apreciació sensorial més fiable, de manera que aquesta ens informi d'estats indeguts de tensió o de les males postures que habitualment adoptem. Alexander era conscient que quan un alumne que necessita reeducació decideix d'intentar corregir un hàbit per si mateix, en la majoria dels casos, ho fa confiant en les seves sensacions propioceptives familiars i habituals les quals inclouen un cert desajust o error respecte a allò que realment està passant. Però si l'alumne, per contra, decideix de dur-ho a terme d'una manera diferent i no basada en les seves sensacions familiars, s'enfrontarà amb unes noves sensacions que d'entrada li poden semblar incorrectes perquè no hi està acostumat. Si gradualment aprèn a confiar amb aquestes noves sensacions no familiars a l'hora de dur a terme un moviment o de respondre a un estímul determinat, serà capaç de deixar vells hàbits posturals i de moviment que l'han estat perjudicant.
El Control Primari FM Alexander descubrí que la posició del cap en relació al coll i aquests dos en relació a l’esquena juguen un paper molt important en la coordinació i l’equilibri de tot l’organisme i que perquè aquesta relació no es vegi interferida s'ha de respectar el principi bàsic de la natura d'accions o forces oposades. En el cos, o en qualsevol estructura, tot funciona en oposició a alguna altra part del tot. Si hi ha una força que va cap avall n'hi ha d'haver una altra que vagi cap amunt. Si observem aquest mateix principi en el sistema muscular veiem que quan els músculs estan naturalment estirats desde els seus dos extrems es facilita l'activació del reflexes naturals i automàtics encarregats de la contracció i per tant del moviment. A aquesta relació dinàmica de cap-coll-tors basada en l'acció antagònica i en un bon funcionament del sistema reflex automàtic Alexander la denominà el control primari.
F.M. Alexander treballant amb una alumne
Un exemple divertit d'un bon control primari.. www.youtube.com/watch?v=ODLOnxA48Uc
La Inhibició conscient i el 'no fer' Sovint ens movem i reaccionem als estímuls de la vida quotidiana amb un excés de contracció muscular. Condicionats per la nostra experiència i pel caràcter automàtic del funcionament del nostre cos, no ens n'adonem. Alexander feu servir el terme 'inhibició conscient' per referir-se a l'acte de refusar de respondre a un estímul determinat evitant així que es posi en marxa la nostra resposta automàtica associada amb aquest estímul, la qual inclou un hàbit perjudicial per al nostre organisme. La pràctica de la 'inhibició conscient' està relacionada amb un procés fonamental inherent a l'organisme, un mecanisme de control del sistema nerviós pel qual es manté la integritat de l'individu a l'hora que es permet l'acció selectiva de les diferents parts d'aquest. Sense aquest control inhibitori l'execució d'un acte tant comú avui dia com fer servir el teclat de l'ordenador seria impossible. La Tècnica Alexander treballa amb la reestabliment i el refinament d'aquesta capacitat inhibitòria inherent al sistema neuromuscular. Això promou una creixent integració de tot l'organisme a l'hora que permet la individuació de les diferents parts. A mida que aprofundim en la pràctica de la inhibició conscient ens adonem de la vàlua del 'no fer', és a dir, de la vàlua d'aturar-nos i de no fer cap acció muscular directa per a canviar una situació; l'objectiu és permetre que allò natural es doni per si mateix. I per a que això passi és necessària una actitud de calma i de quietud interior, de presència i d'escolta, de no fer.
La direcció i la instrucció conscient La direcció en la qual ens movem com a resposta als estímuls tant interns com externs queda determinada en gran mesura per la configuració i el grau de precisió del nostre mecanisme sensorial. Gran part de les nostres respostes o reaccions estan governades a nivell sub-conscient i son producte d'una manera de 'sentir' i de percebre els estímuls que està, en certa manera, viciada pel nostre condicionament adquirit, producte de la interacció amb un entorn que en si mateix presenta un desequilibri respecte a la llei natural. Això fa que sigui difícil de discriminar si les accions que emprenem surten realment de la nostra voluntat lliure i conscient o per contra son producte del nostre condicionament adquirit i per tant estan pre-determinades. No obstant, sembla que tenim un mecanisme d'elecció i decisió conscient en certes direccions i a aquesta elecció del que farem l'Alexander l'anomenà direcció conscient i raonada. Si tenim en compte la premisa bàsica de la Tècnica Alexander de que allò correcte o apropiat a la situació es dona per si mateix tant bon punt deixem d'interferir amb nosaltres mateixos, entenem que el propòsit essencial de la direcció conscient i raonada en el treball de reeducació que proposa la Tècnica Alexander, és el de prevenir la força de l'hàbit inconscient i automàtic que es posa en marxa davant d'un estímul determinat.
Mitjans i fins És molt important en aquest treball el fet de no intentar aconseguir un resultat directament. Un cop l'alumne comença a percebre allò què està fent amb ell mateix que interfereix amb el seu funcionament natural no intentarà corregir-ho directament ja que això només faria que reforçar els vells canals de comunicació associats amb l'hàbit i per tant amb la manera automàtica de reaccionar davant d'un estímul. A aquesta manera automàtica i directa d'aconseguir un resultat Alexander l'anomenà 'persecució de fins' ('end-gaining'). En comptes d'això, per obrir uns nous canals de comunicació no associats amb l'hàbit, l'alumne utilitzarà primer de tot la inhibició (en quan a prevenció) d’aquelles respostes habituals no desitjades. Aleshores, amb la direcció i una clara intenció de com i cap a on reaccionar però sense fer-ho directament, podrà reconduir la forma en com utilitza els seus mecanismes psicofísics de manera que no caigui una altra vegada en l’hàbit no desitjat. A aquest procés dut a terme per aconseguir un objectiu indirectament, Alexander l'anomenà atendre els 'mitjans pels quals' ('means-whereby') podem assolir aquest objectiu. D'aquesta manera, posant atenció al procés més que en aconseguir l'objectiu d'una forma directe i no raonada associada amb l'hàbit, s'assoleix gradualment el control constructiu i conscient en l'us d'un mateix.
L’ésser humà, una unitat psicofísica La qualitat dels moviments d’un nen i la integritat del seu cos reflexen una actitud curiosa i oberta, de connexió amb el seu entorn. Això ens parla d’una delicada unitat psicofísica que, amb el temps, inconscientment, es pot trencar. La Tècnica Alexander contribueix en la recuperació d'aquesta unitat psicofísica de manera conscient, mitjançant la prevenció i la inhibició de les respostes habituals automàtiques, i una resposta raonada i conscient que permet una gradual re-educació cap a la integritat.
Sir Charles Sherrington, científic anglès en el camp de la fisiologia i la neurociència que compartí el 1932 el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina pels seus descubriments en referència a les funcions de les neurones, escrigué en el seu llibre The endeavour of Jean Fernel: ‘El senyor Alexander ha prestat un gran servei en l’estudi de l’home al tractar cada acte com pertanyent a l’individu integrat i complet, a l’home psicofísic en la seva totalitat. Donar un pas no és només una qüestió d’aquest o d’aquell membre sinó de l’activitat neuromuscular total en aquest moment, que inclou no en menor mesura la del cap i el coll.’
El que és correcte es dóna per si mateix Cal remarcar que la Tècnica Alexander és una disciplina per augmentar la consciència basada en l'observació de com la natura funciona en el propi cos. El treball es basa en aprendre a deixar d'interferir amb els mecanismes psicofísics encarregats de la postura i del moviment en general. Es parteix de la premisa que allò que és correcte i natural es donarà per si sol tant bon punt hi deixem d'interferir. En aquest procés és inevitable encarar-se amb els propis hàbits psicofísics que s'han anat establint al llarg de les nostres vides. Aquests estan tant integrats en les nostres pautes de conducta i reacció que ja no els notem o, si ho fem, sovint és d’una forma que no es correspon exactament amb el que està passant. Si parlem per exemple d’una tensió muscular a la nuca o a les cervicals, al principi es pot notar que s’està tensant el coll, però a còpia de fer-ho la tensió es deixa de notar i amb el temps el que ens sobrevé és el dolor, és a dir, l’indicador de que alguna cosa no va bé.
L’ús del Si mateix Alexander parlà de l'ús d'un mateix com a la manera en com utilitzem els nostres mecanismes psicofísics, i això inclou el nostre cos, davant dels estímuls constants de la vida quotidiana. Si aquest ús és satisfactori i no interfereix amb el control primari, aleshores tendirà a influenciar positivament el funcionament de tot l'organisme. Si aquest ús, per contra, és erroni i interfereix amb el control primari, aleshores tendirà a influenciar negativament el funcionament de tot l'organisme. Una constant interferència amb els mecanismes posturals, és a dir, una 'mala' postura constant, tendirà a crear tensions excessives en diverses parts del cos i a interferir amb la respiració i la mobilitat en general, amb la qual cosa el funcionament d'altres parts o funcions de l'organisme se'n poden veure afectades. Tant si toquem un instrument, pintem una paret o estem a l’oficina asseguts davant de l’ordenador, la manera en com ens utilitzem a nosaltres mateixos mentre duem a terme la activitat afectarà la nostra salut. Quan no s’interfereix amb el funcionament natural dels mecanismes psicofísics d’un mateix, és a dir, quan existeix un equilibri i harmonia interiors, l’atenció, la presència i la concentració milloren, i allò que fem passa a ser alguna cosa més que una simple tasca o obligació, convertint-se entre d’altres coses en un mitjà a través del qual treballar en nosaltres mateixos. En el procés l'efectivitat i el rendiment milloren i s’obté un refinament de la qualitat en allò que fem.
|
||||||||||||
