Reducció i prevenció del dolor

Una de les motivacions que porta la gent a rebre classes de Tècnica Alexander és el dolor; aquest és normalment una manera que té el cos d'avisar que alguna cosa no va bé i, de fet, no és fins que apareix el dolor que molta gent no es comença a preguntar si hi ha alguna cosa que no funciona. Hi ha molts alumnes que arriben a aquesta Tècnica degut a una prolongada excessiva tensió muscular principalment al coll i a l'esquena, la qual provoca tota una sèrie de símptomes dolorosos com mals d'esquena, de cervicals, lumbàlgies, dolors articulars i musculars, etc. El descans i el tractament simptomàtic poden aportar un alleujament temporal però no poden desfer l'hàbit de tensar excessivament els músculs i que provoca el desequilibri.

La Tècnica Alexander ensenya com aturar aquest hàbit de tensar indegudament aquests músculs i permetre així una expansió natural al llarg de tot el cos. Però s'ha de tenir en compte que amb les classes el dolor no desapareixerà de la nit al dia i, de fet, aquest no és l'objectiu directe de la Tècnica Alexander. Aquesta ensenya com desfer tensió muscular no desitjada i com re alinear el cap, el coll i l'esquena de manera que tot l'organisme pugui funcionar d'una manera més eficient i harmònica. Al llarg d'aquest procés, indirectament, es donen efectes terapèutics com la reducció de símptomes dolorosos.

Millora dels mecanismes posturals

Una altra motivació que empeny als alumnes a rebre classes de Tècnica Alexander és aconseguir una postura millor. Sovint se'ns diu de seure rectes, de tirar la panxa cap endins, de posar-nos rectes, de no tirar les espatlles endavant, etc. Aquestes instruccions tenen la voluntat d'aconseguir una 'bona' postura però, desafortunadament, en la majoria d'ocasions, acaben provocant un augment de la rigidesa. Aguantar el cos en una posició fixe requereix un esforç muscular que tendeix a comprimir i restringir el moviment natural de la respiració i del cos en general.

La Tècnica Alexander parteix de la base que una millora en els mecanismes posturals està estretament lligada amb trobar l'equilibri i la llibertat a dins de la pròpia estructura, i que això es pot aconseguir a partir d'entendre i respectar les lleis mecàniques que de forma natural operen en el cos. Així, ensenya maneres pràctiques de recuperar un port naturalment erguit, lliure en la coordinació i en el moviment, que no interfereix amb la respiració ni amb el funcionament de l'organisme en general.

Redistribució de la tensió: ni massa, ni massa poc

Hi ha una creixent necessitat de trobar maneres de relaxar l'excés de tensió i estrés al qual ens veiem sotmesos a la vida moderna. Però tot i la gran quantitat de tècniques de relaxació existents, segueix existint un buit en el camp experiencial que s'ocupa del procés implicat en la projecció de missatges des del cervell fins als mecanismes encarregats del moviment, i de la conducció de l'energia necessària per a l'ús d'aquests mecanismes.

En el procés que portà a Alexander a fer els seus descobriments, aquest, s'adonà que sempre s'usava a sí mateix de la manera que li semblava natural, i això volia dir fer cas, com sempre havia fet, de la sensació. Però descobrí que aquesta sensació 'natural' implicava un excés de tensió a l'hora de dur a terme actes tant senzills com parlar, recitar o aixecar un braç i que, de no ser per el mirall que així li ho indicava, no era capaç de detectar aquest excés de tensió.

Quan anem al gimnàs per alliberar tensió acumulada o quan anem a rebre un massatge o fem exercicis d'estiraments, pot ser que alliberem part de la tensió extra acumulada, però no canviem la manera en com ens utilitzem a nosaltres mateixos, manera que implica un excés de tensió cada cop que duem a terme actes bàsics com caminar, aixecar un pes o seure en una cadira. La Tècnica Alexander proposa un treball de reeducació de manera que el relaxament no sigui només una qüestió d'alliberar energia extra sinó d'aconseguir que la conducció d'energia des del cervell fins als mecanismes encarregats del moviment sigui la necessària. Això repercutirà en un to muscular adequat, ni massa tou ni massa tens.

Millora de l'estat d'ànim i creixement personal

És sabut que els estats d’ànim es reflexen al cos i al seu mecanisme postural, però no hem d'oblidar que el cos i el seu port afecta també a l’estat d’ànim. Una millora en el cos i en el seu mecanisme postural, alliberant tensió innecessària i aconseguint un port mes natural, equilibrat i coordinat, possibilitarà una vida emocional més rica i equilibrada i per tant una millora en l’estat d’ànim.

Hi ha una relació directe entre l'agitació mental i un excés de tensió en el cos. Amb un relaxament del cos la ment es calma i com més calmada està la ment més tranquil·lament es pot respondre als estímuls de la vida diària, és a dir, sense un excés de tensió. Per tant és un cercle que es re alimenta a si mateix, en un sentit o en l'altre, depenent de l'actitud conscient que adoptem al respecte.

D'altra banda, amb l'alliberament de tensió estancada en el cos, es possibilita que contingut psíquic i emocional fins aleshores bloquejat a través de tensions i bloquejos musculars es faci conscient. Sentiments i emocions són sobretot sensacions que notem a diverses parts del cos. Un cos insensibilitzat i rígid mantindrà aquestes emocions i sentiments a un nivell inconscient. La Tècnica Alexander és una eina molt efectiva a l'hora d'afluixar la cuirassa muscular que rigiditza el cos la qual cosa dona com a resultat una sensibilització de tot l'organisme.

Però cal remarcar que un professor de Tècnica Alexander no és un psicòleg; en les classes no s'entra directament, com passaria en una sessió de psicoteràpia, en el contingut psicodinàmic que apareix com a producte de la sensibilització del cos. No seria possible, primer, perquè un professor de Tècnica Alexander no té la formació com a psicòleg i, segon, perquè no hi hauria temps; el procés de treball que implica la Tècnica Alexander, la 'inhibició' i el 'no fer', la 'direcció i la instrucció' i la 'intenció sense acció' requereix prou atenció per part de l'alumne com per enfocar-la, durant la classe, en una altra direcció.

Tot i així al llarg del procés es donen canvis remarcables a nivell psicològic i emocional i és l'alumne qui, en última instància, decideix com anar enfocant el seu propi procés de creixement personal.