 |
 |
 |
|||||||||||
|
Què és la Tècnica Alexander? La Tècnica Alexander és un mètode d’autoajuda. La intenció és ajudar a les persones a evitar de fer allò que és perjudicial per al propi benestar de l’organisme. A diferència d’altres sistemes que indiquen què fer i com fer les coses, aquest mètode ensenya a no fer i com prevenir. Es per això que la tècnica requereix, sobretot, una demostració pràctica indicant mitjançant la experiència quines accions són perjudicials i seguidament donar instruccions clares de com aquestes accions poden ser evitades. La Tècnica es remonta a l’any 1894 segons les experiències viscudes per F. Matthias Alexander en allò referent a l’ús de la seva veu com actor i orador dramàtic. No tenia estudis en anatomia ni fisiologia però l'observació i experimentació de sí mateix el conduí a adquirir coneixements al respecte, de manera que li fou possible superar els seus problemes al declamar i al respirar que durant anys l’havien perjudicat. Quan posteriorment eminents científics experimentaren ells mateixos el treball d’Alexander, aquests corroboraren que aquesta tècnica satisfeia tots els criteris del mètode científic. D’una banda el concepte de ‘no fer’ pot evocar una resposta emocional negativa que confon el propòsit. Les persones prefereixen que se’ls indiqui què fer, considerant-ho una instrucció positiva. De l’altra el significat científic del què Alexander observà al mirar-se en un mirall difícilment pot ésser apreciat per un lector sense coneixement tècnic sobre equilibri, moviment i postura. Empíricament va establir que en la seva postura i moviment el coll no ha d’estar rígid, i que el seu cap ha de permetre’s adoptar una certa actitud preferent en relació al seu cos (descrit per Alexander com “cap endavant i cap amunt”) i això promou una actitud lliure i d’alerta. Investigacions científiques recents relatives a la orientació del cap i postura en els vertebrats indiquen que existeix una orientació preferent del cap que els animals adopten mitjançant varietat de compotaments. Està associada amb una postura d’alerta i una capacitat acrobàtica extensiva. En els vertebrats això suposa mantindre els canals semicirculars o el canal semicircular (part de l’òrgan auditiu de l’equilibri o de l’aparell vestibular) en una posició anivellada amb l’horitzontal. Les investigacions en neurofisiologia de l’equilibri, postura i motricitat són relativament recents, però a mesura que s’avança, aquestes tendeixen a confirmar els descubriments empírics d’Alexander i en darrera instància ens haurien de portar a entendre i acceptar aquesta tècnica. Walter Carrington
Referències mèdiques i científiques
A continuació exposo un resum d'algunes referències mèdiques i científiques que avalen la validesa i l'efectivitat de la Tècnica Alexander en el camp de l'educació per la salut. -Article aparegut al 'British Medical Journal' el 19 d'agost del 2008 sobre una investigació sobre la Tècnica Alexander que conclogué que lliçons individuals de Tècnica Alexander amb professors registrats tenen beneficis a llarg termini per a pacients amb dolor crònic d'esquena. Es pot veure l'article original amb video inclòs a: www.bmj.com/cgi/content/full/337/aug19_2/a884-Nikolaas Tinbergen, guanyador del premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1973. En el seu discurs d'acceptació del premi Nobel, anomenat 'Etologia i trastorns de l'estrès', Tinbergen rendí tribut al treball d'Alexander i donà suport a l'afirmació d'aquest que molts tipus d'estats, tant físics com mentals, per sota del rendiment normal i inclús moltes malalties, es poden alleugerir, a vegades en gran mesura, ensenyant a la musculatura del cos a treballar de forma diferent. Posà com exemple vàries formes d'artritis, problemes respiratoris, asma, problemes de circulació i desordres gastro-intestinals d'entre d'altres. Es pot veure l'article original a www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1973/tinbergen-lecture.html -Charles Scott Sherrington, guanyador del premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1932. Feu referència directe a Alexander en el seu darrer llibre 'The Endeavour of Jean Fernel' on donà suport i reconeixement al treball d'aquest. Sherrington estudià la propiocepció i elaborà, a partir de l'arc reflex, una explicació complexe i detallada del funcionament del sistema nerviós. Quan Sherrington descobrí que el mecanisme reflex està, en certa manera, sota control de les reaccions del cervell, parlà de com aquest control del cervell sobre la maquinària reflex no intervé en els detalls del reflex; més aviat el cervell diu al mecanisme reflex 'pots actuar' o 'no pots actuar'. L'execució detallada de l'acte motor està encara a càrrec del reflex. Segons Sherington és principalment l'element reflex en el moviment o la postura desitjats el qual, degut al seu caràcter inconscient, venç els nostres intents de saber “el com” duem a terme inclús un acte fet expressament. Deia que respirar, estar de peu, caminar, seure, tot i que innats, junt amb el nostre creixement, són aptes, com a moviments, de patir defectes en la nostra manera de fer-los. Una cadira inadequada per a un nen pot induir hàbits especials i dolents a l'hora de seure, i de respirar; però segons Sherrington la instrucció verbal de com corregir hàbits dolents de moviment i postura és molt difícil. I és aquí on entra el treball de FM Alexander, que descobrí que és possible d'inhibir la resposta automàtica a un estímul de manera que podem aturar l'hàbit inconscient que hi està associat i per tant l'excés de tensió; alhora podem reconduir la nostra resposta d'una forma raonada i conscient evitant de caure en l'hàbit inconscient. -Raymon Dart, professor d'anatomia i eminent antropòleg descobridor de 'l'Australopithecus africanus', que donà suport i rendí tribut al treball de F.M. Alexander. Dart parlà de la resposta automàtica als estímuls que s'inicia fins i tot abans d'arribar a l'esfera de la consciència, a la que Alexander es referí quan conclogué que era fonamental, com a primer pas per a canviar-se a un mateix, la inhibició conscient de pautes de reacció estereotipades davant d'un estímul. Guillem Delclòs
La Tècnica Alexander
D'acord amb la meva experiència la Tècnica Alexander és útil a l'hora de desfer hàbits de postura i moviment que s'han anat establint al llarg dels anys. Penso que és una eina inestimable per aprofundir en l'autoconeixement i en la pròpia percepció; amb la seva pràctica s'aprèn gradualment a tenir cura d'un mateix tot evitant de caure en patrons d'ús que perjudiquen el propi organisme. Deu anys de la seva pràctica m'han donat la certesa de que realment es tracta d'un mètode d'educació per la salut basat en el principi de la prevenció. Penso que de la mateixa manera que m'ha ajudat a mi pot ajudar a molta altra gent amb problemes de dolor crònics als músculs i articulacions, així com a gent que pateix d'alteracions nervioses com per exemple un estrés generalitzat. Fins ara aquesta tècnica ha estat en general poc coneguda a l'estat Espanyol; tot i que en altres països com el Regne Unit gaudeix d'una acceptació cada cop més generalitzada, tant per part del públic com de la comunitat científica, personalment penso que el seu coneixement ha estat lent perquè no se n'ha fet una divulgació en massa i perquè fonamentalment, a diferència d'altres treballs que ensenyen què fer, la Tècnica Alexander ensenya principalment què no fer i com prevenir. Crec que d'entrada ens sentim més segurs quan ens donen instruccions clares de com procedir, ja sigui a través d'exercicis, rutines o procediments, i que ens costa més centrar l'atenció en aturar i deixar de fer alguna cosa que estem molt acostumats a fer. Així doncs, la Tècnica Alexander pot ésser considerada una forma única d'educació per la salut basada en el principi de la prevenció, on l'alumne aprèn a reconèixer i prevenir hàbits perjudicials de tensió muscular innecessària que interfereix en el bon funcionament dels mecanismes psicofísics encarregats de la coordinació neuromuscular i del suport postural. En les classes tot i que el professor utilitza un lleuger contacte amb les mans, no hi ha manipulació ni massatge, sinó que les seves mans funcionen com a a mirall i punt de referència per a que l'alumne comenci a detectar hàbits de tensió inadvertits fins aleshores. En aquest procés de reeducació on l'agent director de la pròpia consciència és d'importància capital, l'alumne, assistit pel professor al principi, va deixant hàbits d'us que no notava i que interfereixen amb la pròpia salut. Gradualment, s'assoleix un control constructiu i conscient d'un mateix dirigit cap a la prevenció d'allò que no volem i permetent, com deia F.M. Alexander, que allò correcte es doni per si mateix. Guillem Delclòs |
||||||||||||
