Frederick Matthias Alexander (1869-1955)

L'originador d'aquesta Tècnica va néixer a Tasmania i va créixer en un ambient natural on adquirí coneixement sobre plantes i animals de la
zona i on desenvolupà un amor pels cavalls que duraria tota la seva vida. De temperament fort i amb capacitat per estudiar va ser un alumne difícil ja que solia discutir i posar en dubte qualsevol cosa que li deien a l’escola a no ser que en rebés una explicació satisfactòria. Es diu que mai va entendre com era possible de creure’s alguna cosa sense tenir-ne primer la experiència. A part dels cavalls el seu altre gran amor va ser el teatre i especialment Shakespeare.

Amb poc més de vint anys va decidir de dedicar-se a la carrera d’actor i recitador, i aviat es guanyà una bona reputació donant recitals i produint obres teatrals. Però hi havia un problema que persistia i cada cop es feia més present: una tendència a la afonia amb problemes respiratoris que afectaven a la qualitat de la veu durant els recitals. Els professors de veu i els metges li recomanaven descans però els símptomes sempre reapareixien quan tornava a recitar. Aleshores Alexander decidí de buscar-se ell mateix la curació. Era evident que l’origen del problema estava en alguna cosa que ell feia quan utilitzava la veu al recitar.

A partir d’aquí començà un llarg procés d’auto-observació que culminà amb una tècnica per alliberar-se gradualment del domini dels hàbits establerts.

Posteriorment es trasl·ladà a Anglaterra on rebé el suport de metges, científics, polítics, actors, escritors i filòsofs de l'època. Entre aquests destaquen Nikolaas Tinbergen (Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1973), Aldous Huxley, George Bernard Shaw, Raymond Dart, John Dewey, Henry Irving, Charles Sherrington i molts d'altres.